Cal Casals

Vista del complex tripartit de Cal Casals: la casa, la fàbrica i els assecadors
Vista del complex tripartit de Cal Casals: la casa, la fàbrica i els assecadors
Vista del conjunt de Cal Casals. En primer terme la casa i en segon els assecadors de la fàbrica (2015)
Vista del conjunt de Cal Casals. En primer terme la casa i en segon els assecadors de la fàbrica (2015)
Vista del conjunt de Cal Casals. En primer terme la casa i en segon els assecadors de la fàbrica (2015)
Vista del conjunt de Cal Casals. En primer terme la casa i en segon els assecadors de la fàbrica (2015)
Primer pis dels assecadors de la fàbrica, on s’observa el mo- viment dels maons col·locats a través, mecanisme constructiu que tenia l’objecte de ventilar l’edifici (2015)
Primer pis dels assecadors de la fàbrica, on s’observa el mo- viment dels maons col·locats a través, mecanisme constructiu que tenia l’objecte de ventilar l’edifici (2015)

DE COURE TERRISSA A FER TEIXITS  

 

Cap a 1850, el fabricant Francesc Casals Nin i Teresa Duran Andinyach (un jove matrimoni procedent de Teià, a la industriosa comarca del Maresme) van instal·lar una fàbrica de teixits de cotó a sobre d’una vella bòbila de coure obra i peces de terrissa que hi havia a tocar del torrent de Comelles. Les arcades de la vella bòbila van servir de fonamentació per a l’edifici industrial que es va erigir com una de les primeres indústries tèxtils de Piera.

El 1860 la fàbrica ja estava en funcionament i es coneixia amb en nom de Cal Casals. El conjunt el formen tres edificacions allargassades: la casa, la fàbrica i els assecadors, construïts sobre els antics forns. L’edifici dels assecadors és una llarga construcció de nou cossos, amb dos pisos, coberta a una sola vessant i amb les façanes calades com si fossin un colador, on els maons col·locats a través permetien regular la ventilació en funció de les necessitats de l’assecatge dels teixits.

L’edifici destinat a l’habitatge, on vivien els Casals Nin, es tracta d’una construcció també allargassada, amb la façana principal encarada al sol, que disposa de planta baixa, pis i golfes. Una escala exterior permet l’accés del jardí a la terrassa del primer pis, l’estança noble de la casa. Actualment la finca pertany a la família Llobet Petrus, descendents dels Casals.