Portada > Recorregut arquitectònic > Col·legi de la Divina Pastora

Col·legi de la Divina Pastora

Grup de nens a l’escala del pati de l’escola coneguda com a Col·legi Pensionat de Religioses de la Divina Pastora de Piera (dècada de 1960)
Grup de nens a l’escala del pati de l’escola coneguda com a Col·legi Pensionat de Religioses de la Divina Pastora de Piera (dècada de 1960)
Antiga escola situada al barri del Raval de Piera, actualment adaptada com a habitatges unifamiliars (dècada de 1990)
Antiga escola situada al barri del Raval de Piera, actualment adaptada com a habitatges unifamiliars (dècada de 1990)
Detall de les pilastres i capitells coríntics que emmarquen les obertures de la façana (2015)
Detall de les pilastres i capitells coríntics que emmarquen les obertures de la façana (2015)
Vista del barri del Raval de Piera. Sota el castell i l’església s’hi observa l’antiga escola, d’on sobresurt el campanar de cadire- ta (dècada de 1950)
Vista del barri del Raval de Piera. Sota el castell i l’església s’hi observa l’antiga escola, d’on sobresurt el campanar de cadire- ta (dècada de 1950)

LES MONGES, DEL RAVAL AL MERCADAL

L’any 1850 el beat igualadí Josep Tous Soler va fundar la congregació de caputxines de la Mare del Diví Pastor. Dedicades a la instrucció i a l’ensenyament intel·lectual i espiritual de joves amb pocs recursos, lesmonges de la Divina Pastora van instal·lar la seu a Capellades el 1858. Amb l’arribada de les germanes a l’Anoia, els seus col·legis i instituts es van propagar per les viles de la rodalia.

El 1873 van obrir un institut a Igualada i el 1883 les monges van arribar a Piera i es van instal·lar a l’antic barri del Raval Jussà. En fer-ho, van construir un voluminós i elegant edifici a la plaça del Sant Crist, coneguda a partir de llavors com a plaça de les Monges. Era un ampli casal, de planta baixa i dos pisos, amb una capella interna i un campanar de cadireta.  

Després de la Guerra Civil, les monges van traslladar el col·legi en aquest edifici del carrer del doctor Carles, molt més cèntric. Es tracta d’una gran caseria entre mitgeres, de dos casals, amb planta baixa, dos pisos i golfes. La façana, perfectament simètrica, segueix un estil neoclàssic, amb l’ús de quatre pilastres corínties disposades a banda i banda de les obertures dels balcons. A la planta baixa, dos grans portals adovellats envolten la porta d’accés a les plantes superiors. A la part posterior, unes escalinates donaven accés a l’eixida, que funcionava com a pati de l’escola. Avui pertany a la família Sagristà.