Portada > Recorregut arquitectònic > Estació de Piera

Estació de Piera

La cantina, l’estació, el dipòsit d’aigua i l’edifici de les mercaderies (vers 1920)
La cantina, l’estació, el dipòsit d’aigua i l’edifici de les mercaderies (vers 1920)
Joc de maons de la façana lateral al centre de la qual hi ha una obertura cega (2015)
Joc de maons de la façana lateral al centre de la qual hi ha una obertura cega (2015)
Detall del coronament decorat amb motllures vegetals (2015)
Detall del coronament decorat amb motllures vegetals (2015)
Arribada de la primera locomotora en fase de proves durant el no- vembre de 1892
Arribada de la primera locomotora en fase de proves durant el no- vembre de 1892
Un passeig arbrat amb plataners comunicava la vila amb l’estació (vers 1915)
Un passeig arbrat amb plataners comunicava la vila amb l’estació (vers 1915)
Mentre que la primera planta acollia la sala d’espera dels viatgers, el primer pis acollia l’habitatge del cap d’estació (vers 1930)
Mentre que la primera planta acollia la sala d’espera dels viatgers, el primer pis acollia l’habitatge del cap d’estació (vers 1930)

INTENTS FRUSTRATS

L’any 1852 els pierencs van rebre una bona notícia: els enginyers havien projectat una línia de ferrocarril que, en unir Barcelona amb Lleida, feia passar el tren per Piera. Mesos més tard, però, es va saber que finalment la línia passaria per Manresa.

Poc després, el 1855, la il·lusió va tornar quan es va planejar fer un ramal des de Martorell fins a Igualada, un projecte que també va acabar frustrat per problemes financers.

Novament, el 1868, Piera sumava una tercera decepció quan la companyia privada que havia projectat una línia que unia Sant Sadurní d’Anoia amb Igualada, passant per Piera, va entrar en fallida. D’aquesta manera la comarca perdia per tercer cop l’oportunitat de connectar-se amb el progrés que oferia el ferrocarril.

L’any 1882, amb una comarca desmoralitzada pels reiterats problemes per fer-hi arribar el tren, els industrials igualadins, amb la intervenció de propietaris pierencs, van constituir la Compañia del Ferrocarril Económico de Igualada a Martorell. El 1884, amb els treballs avançant a bon ritme, diversos problemes econòmics van fer parar les obres fins que, finalment, per causes borsàries, la companyia va fer aigües.

 

UN DESENLLAÇ TARDÀ PERÒ FELIÇ

L’any 1891, amb ganes d’enllestir l’eterna demanda ferroviària, les obres es van reprendre gràcies a l’impuls de la Compagnie du Chemin de Fer Central Catalan, una societat de capital belga que havia guanyat la concessió. En poc més d’un any, el novembre de 1892, després de quaranta anys de trifulgues i entrebancs, els veïns de Piera van donar la benvinguda amb tocs d’orquestra, aplaudiments i visques a la primera locomotora de proves que, procedent de Martorell, s’adreçava fins a Igualada.

 

EL FUM DEL PROGRÈS

L’estrena oficial de la línia es va produir el 19 de juliol de 1893 en un context de profunda crisi provocada per la fil·loxera, una plaga que causava la mort dels ceps. L’arribada del tren va portar ànims de prosperitat, va incentivar el transport del vi i va facilitar una certa industrialització.

Com a edifici destinat a estació, l’enginyer belga Lacroix va aixecar una construcció funcional d’estil eclèctic, similar a les de tota la línia. Hi ressalta el joc de maons que, disposats de llarg, de través o a quaranta-cinc graus, remarquen els elements més singulars com ara els brancals, les cantonades o la cornisa. La decoració vegetal es reserva per al punt més alt, el coronament. L’estació Piera-Hostalets es va construir a mig camí del centre de la vila de Piera i del poble dels Hostalets, a un quilòmetre i mig de cada punt.