Portada > Recorregut arquitectònic > Plaça del Peix

Plaça del Peix

Antics porxos de la plaça a tocar de la Casa de la Vila del segle XVIII. Foto de Josep Salvany, Biblioteca de Catalunya (1912)
Antics porxos de la plaça a tocar de la Casa de la Vila del segle XVIII. Foto de Josep Salvany, Biblioteca de Catalunya (1912)
Obra escultòrica original traslladada en un dels laterals de la plaça (2015)
Obra escultòrica original traslladada en un dels laterals de la plaça (2015)
La font del peix presidia el mercat municipal (dècada de 1970)
La font del peix presidia el mercat municipal (dècada de 1970)
Les dues torres noucentistes emmarquen les cases dels Tarafa (2015)
Les dues torres noucentistes emmarquen les cases dels Tarafa (2015)
L’antiga Casa dels Delmes, del segle XIV, va donar lloc a Cal Rafecas, una fonda i fàbrica d’aiguardent del segle XVIII (vers 1910)
L’antiga Casa dels Delmes, del segle XIV, va donar lloc a Cal Rafecas, una fonda i fàbrica d’aiguardent del segle XVIII (vers 1910)
Ballada de sardanes a la plaça (dècada de 1920)
Ballada de sardanes a la plaça (dècada de 1920)

Plaça del Mercadal

Entre el segles XIII i XIV el barri emmurallat del Mercadal es va convertir en el centre neuràlgic de la vila, i aquesta plaça en el seu nucli comercial i administratiu. Per això està considerada el cor històric i la plaça principal de Piera.

EL MERCAT PUJA DEL RAVAL AL MERCADAL

Des de la formació de la vila fins al segle XIII el mercat se celebrava a la plaça Inferior o del Raval (avui plaça del Sant Crist). A partir del segle xiv el mercat es trasllada a aquest indret, la plaça Superior, i l’espai passa a ser conegut com a plaça Major del Mercadal, denominació que denota el seu caràcter de centralitat i d’eix capital de totes les activitats urbanes.

UNA PLAÇA PORXADA

La plaça era el camí ral d’Aragó eixamplat en el punt més alt, pla i ample de la carena que modela tota la vila. La vitalitat del mercat baixmedieval va propiciar que la plaça quedés porxada a banda i banda amb la combinació d’arcades de mig punt, ogivals i porxos clàssics. La casa de les Voltes (11) i Cal Guerin (12), a l’altre cantó, conserven tota l’estructura arcada original.

UNA PLAÇA D'HOSPITALS, CAPELLES I CONVENTS

A la plaça del Mercadal s’hi aplegaven els principals edificis i institucions de la vila. Entre els segles XII i XIII s’hi va aixecar el primitiu hospital de la vila, i, a tocar mateix, vers 1250, l’església de Sant Francesc, segons la tradició, promoguda pel mateix Sant Francesc d’Assís en el seu suposat pas per Piera.

A mitjan segle XIV l’hospital es trasllada al Raval, i en el seu lloc, durant el segle XVI, s’hi instal·len els frares, que el converteixen en el convent dels Trinitaris, operatiu fins a la desamortització de 1835. A partir de 1858 les estances conventuals passen a acollir l’escola de nens. L’antiga portalada del convent es conserva avui a Cal Víctor Riu (29). Durant el segle XVII davant del convent s’hi construeix la capella de la Concepció, i entre 1745 i 1747, paret per paret amb el convent, s’hi instal·la la Casa de la Vila, que aprofita el vell campanar com a rellotge públic.

EL PROJECTE REPUBLICÀ: UN NOU MERCAT

L’any 1926 l’estat ruïnós del consistori va fer que l’Ajuntament s’instal·lés a Cal Bitxo (14). El 1932 s’enderroca el vell ajuntament per construir en el seu lloc una plaça-mercat, projectada per Joan Ros i Ros el 1933. L’entrada de la plaça es construeix, a banda i banda, amb dues torres noucentistes, esgrafiades per Ferran Serra i Sala, i amb una font que integra un peix dins d’una petxina i que dóna origen a la famosa plaça del Peix