Portada > Recorregut arquitectònic > Portal d'en Romanyà

Portal d'en Romanyà

Amb el pas dels anys el portal va anar perdent l’ús defensiu. Foto de Josep Salvany, Biblioteca de Catalunya (1914)
Amb el pas dels anys el portal va anar perdent l’ús defensiu. Foto de Josep Salvany, Biblioteca de Catalunya (1914)
Escut heràldic del monestir de Pedralbes incorporat durant el segle XVI (2015)
Escut heràldic del monestir de Pedralbes incorporat durant el segle XVI (2015)
Al segle XVI en travessar el Portal Jussà s’arribava a la plaça per aques- ta costa, anomenada aleshores carrer de l’Hospital o Empedrat (2015)
Al segle XVI en travessar el Portal Jussà s’arribava a la plaça per aques- ta costa, anomenada aleshores carrer de l’Hospital o Empedrat (2015)
Els forners Farrés ja havien adquirit i rehabilitat molt dignament la casa i el portal (dècada de 1930)
Els forners Farrés ja havien adquirit i rehabilitat molt dignament la casa i el portal (dècada de 1930)
Fins a l’any 1930 hi va haver una font pública a la banda esquerra del portal (vers 1919)
Fins a l’any 1930 hi va haver una font pública a la banda esquerra del portal (vers 1919)
Vistes de Cal Pau Batlle, Cal Nadal i Cal Vendrell des de l’interior del portal (2015)
Vistes de Cal Pau Batlle, Cal Nadal i Cal Vendrell des de l’interior del portal (2015)

Portal Jussà o d’en Golart

UN BARRI A PROTEGIR

Al llarg del segle XIII el barri del Mercadal s’havia convertit en el centre neuràlgic de la vila. Era un barri dinàmic i comercial on s’ubicaven la plaça del Mercat, l’hospital, la casa dels Delmes, diversos comerços i un petit call jueu. La importància d‘aquest conjunt farà que durant el segle XIV Piera el decideixi protegir amb muralles.

 

PORTAL JUSSÀ

De composició allargassada, el Mercadal s’estenia al peu del camí ral d’Aragó, que ressegueix una estratègica dorsal entre dues rieres. El recinte emmurallat disposava de dos portals d’entrada principals. El de la boca nord, venint de Barcelona, era el desaparegut Portal Sobirà o d’en Selva (ubicat a l’actual plaça de la Creu); el de la boca sud, venint de la vila antiga i d’Aragó, era aquest arc, conegut com a Portal Jussà o Inferior.

 

PORTAL D'EN GOLART

Durant el segle XV, en plena crisi originada per les pestes, el monestir de Pedralbes va comprar una empobrida vila de Piera per uns escassos nou mil florins. Per recordar a tothom que entrés a la vila qui manava, l’any 1559 les monges de Pedralbes van fer reformar el portal, tot afegint a la dovella central l’escut del monestir. Devia ser en aquest moment que el portal es va ensenyorir, va perdre l’ús estrictament defensiu, i damunt seu s’hi va construir un habitatge on passà a residir la família Golart.

 

PORTAL DEL ROMANYÀ

El 1619 el conegut com a Portal d’en Golart va canviar de mans quan l’últim de la saga, el capellà Salvador Golart, el va transmetre a la família de Josep Romanyà, que el va popularitzar com a Portal del Romanyà.

A principis del segle XVIII la pubilla de la casa, Ignàsia Romanyà, es va casar amb Josep Escofet, la nissaga del qual va posseir la casa fins a l’any 1931, quan la va vendre a Josep Farrés Jorba, forner que vivia amb la seva família a la casa del costat, a la plaça, on tenien el forn.

El 1950 els Farrés Jorba van rehabilitar l’edifici amb la reforma de dos pisos per arrendar, en els quals, entre d’altres, hi van viure dos populars notaris de Piera: Manuel Ocaña Campos i Antoni Deu Font. Actualment la casa pertany als Mora Farrés, descendents dels Farrés Jorba.