Portada > Recorregut arquitectònic > Torre Ballesté

Torre Ballesté

Les Torres Ballesté i Millán eren dues de les cases que ennoblien el barri de les Cases Noves (vers 1950)
Les Torres Ballesté i Millán eren dues de les cases que ennoblien el barri de les Cases Noves (vers 1950)
Façana principal de la Fàbrica Nova, antigament propietat dels Ballesté (2015)
Façana principal de la Fàbrica Nova, antigament propietat dels Ballesté (2015)
La tanca de la Torre Ballesté conserva la forja original (2015)
La tanca de la Torre Ballesté conserva la forja original (2015)
Coberta de la cotxera realitzada amb teula romana (2015)
Coberta de la cotxera realitzada amb teula romana (2015)

La Torreta de la Fàbrica Nova

Cap al 1915 els cunyats Joaquim Ballesté Cabestany i Teodoro Vicente Serrat van constituir la societat Vicente y Ballesté, continuació d’una antiquíssima empresa tèxtil. No sabem el motiu que va portar aquests dos empresaris a establir-se a Piera; el cas és que cap al 1920 van adquirir uns terrenys a costat de l’estació i el 1923 hi van construir un important complex industrial, la Fàbrica Nova. Ballesté i Vicente van creure que tenir una fàbrica a costat del carrilet podria ser un avantatge competitiu pel que fa al transport.

Proveïts de cotxe i xofer, cada setmana venien des de Barcelona fins a Piera per controlar la bona marxa de la fàbrica. Ballesté i la seva esposa, Carme Perarnau, van pensar que passar una temporada a Piera els permetria vigilar de prop el negoci i a l’hora estiuejar lluny de ciutat. Per fer-ho van aixecar aquesta torreta d’estiueig a tocar de la Torre dels Millán, amb qui mantenien una estreta relació d’amistat. La família Vicente va repetir l’operació i va rehabilitar una antiga casa ubicada a la següent cantonada del carrer de Sant Bonifaci coneguda com a Cal Cabestany.

El xalet, de planta quadrada i teulada de quatre vessants, consta de planta baixa i pis. Destaca pel ràfec i per la utilització del ferro com a material per a la tanca i per al petit porxo d’accés. A la part posterior, a l’extrem del jardí que voreja l’edifici, hi ha l’antiga cotxera, amb coberta de teula romana, com la de la casa, i ceràmica vidrada. Avui la casa pertany a la família Amat Cueto.