Durant la dècada de 1910 la família Freixedas havia reconvertit una antiga casa entre mitgeres en una casa d’estiueig, i, aprofitant l’existència d’uns bancals d’horts al pati, havia creat una zona de vegetació amb una glorieta de caire romàntic.
Cap a l’any 1928 el potentat empresari barceloní i gran mecenes local Víctor Riu Ribera, que es dedicava a la producció de carburs i gasos metàl·lics per a ús industrial, va comprar aquesta finca per passar-hi els estius amb la família.
Pare de sis fills, sembla que Víctor Riu tenia en ment la construcció de sis habitatges, un per a cadascun. Per fer-ho, disposava de l’antiga casa dels Freixedas, de cinc metres, i d’una de nova, de dos casals, que va aixecar al costat.
Per a la construcció de l’edifici, Víctor Riu va contractar els constructors Caus perquè li realitzessin el projecte que havia elaborat Enric Catà i Catà, un dels arquitectes noucentistes que duia la construcció del Palau Nacional de Montjuïc, erigit com a seu central de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
Les obres de construcció de l’edifici van començar cap al 1928, i, a mesura que s’anaven alçant les parets, l’immoble era conegut popularment com El Peligro, en al·lusió a les lleugeres i altíssimes parets de totxo que s’anaven aixecant, a l’espera de ser lligades amb bigues de ferro, i que els dies de vent trontollaven perillosament.
A Víctor Riu li plagué aprofitar el portal adovellat de l’antic convent dels Trinitaris, ubicat al Mercadal des del segle xvii. El portal encara conserva la creu patent, símbol de l’orde Trinitari.
Un cop es van enllestir les obres, cap al 1930, Víctor Riu va encarregar a l’artista noucentista Ferran Serra i Sala l’estucat de les façanes. A la casa esquerra, l’esgrafiador va dibuixar un infant de caire angelical a banda i banda d’obertura. Cada un realitza una activitat: mentre que un duu flors, l’altre toca el flabiol i el tamborí i l’altre sosté una trompa. A les golfes hi ha un gerro florit per banda.
La casa de la dreta està dedicada a la mitologia clàssica. Les al·lusions grecollatines destaquen per un imponent i combatiu Neptú, el déu dels mars.
Des de la dècada de 1980 la finca és propietat de la família Munné. L’any 1989 els bancals destinats a horta es van convertir en uns jardins de caire mediterrani italianitzat, amb balustres i elements arbustius.