23
viladePiera.cat
|
JUNY 2017
ESPAI D’OPINIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS
Maria Teresa Guzmán Molina
Ara fa dos anys que els d’ERC vam entrar a go-
vern (juntament amb PDeCAT) plens d’il·lusió i
ganes de millorar la nostra vila. És un bon mo-
ment per a fer balanç dels compromisos acon-
seguits i dels pendents. Per evitar fer un balanç
subjectiu —en què per part de l’oposició segu-
rament es diria que no s’ha fet res o que s’ha
fet malament i per part del govern, que s’ha fet
força bé—, farem un balanç el màxim d’objec-
tiu possible, enumerant simplement els com-
promisos més destacats aconseguits: 1- Posada
en funcionament del nou CAP. 2- Inici desple-
gament fibra òptica. 3- Ampliació de vorera
sota el pont de la via de la B-2244. 4- Procés par-
ticipatiu pel nou E. Jove. 5- Aprovació definitiva
del POUM. 6- Projecte depuració aigües Can
Musarro. 7- Depuradora la Fortesa. 8- Revista in-
formativa mensual. 9- Cinema infantil mensual.
10- Plans d’ocupació. 11- Asfalt aparcament llar
d’infants. 12- Cursos de formació...
Però està clar que a Piera encara hi ha molt
per fer, molt per millorar. Ens queden 2 anys
per davant abans no s’acabi el nostre mandat.
Seguint amb la línia objectiva i controlable,
enumerarem els compromisos pendents més
destacats a fer en aquests 2 anys: 1- Nous equi-
paments esportius (camp de futbol i pavelló).
2- Vies verdes Hostalets i Ca n’Aguilera. 3- Espai
Jove. 4- C. Cívic. 5- Nous S. Socials. 6- Heliport
(per poder fer ruta nocturna). 7- Plans d’ocupa-
ció. 8- Millores en la neteja. 9- Depuració aigües
Can Musarro i el Portell. 10- Urb. pol. Industrial.
11- Millora plaça de la Creu. 12- Reasfaltat de
tot el municipi...
Com podeu comprovar, s’ha fet, però queda
molt per fer. D’aquí a 2 anys tornem a fer balanç.
Per davant i per darrere, dos anys de govern
«Coneixeràs la vitalitat d’un poble a través del
seu teixit associatiu.» Aquesta frase no l’ha dita
cap savi ni cap famós, però des del PDeCAT ens
la creiem. A través d’una organització social,
d’una associació esportiva, d’una entitat veïnal
o d’una agrupació cultural, els pierencs i les
pierenques ens vertebrem com a societat.
La unió de totes les entitats és l’espina dor-
sal de la vila. Imaginem per un moment que
tota la labor desinteressada i altruista que es
fa des de les entitats i associacions s’hagués
d’assumir des de l’Administració. Passarien tres
coses: primera, segurament quedarien moltes
àrees per cobrir, ja que des de l’Ajuntament no
es podria arribar a tot arreu; segona, la majoria
d’activitats es trobarien en dificultats perquè
no comptarien amb la feina, la il·lusió i l’esforç
de tanta gent que les tira endavant; i la tercera
i més important, desestructuraria la societat,
és a dir, ens convertiria a tots en ciutadans
passius, sense iniciativa, sense projectes, i ens
deixaria sense el més essencial: la il·lusió de po-
sar el nostre granet de sorra en la construcció
social de Piera. Perquè la importància està en la
suma de les il·lusions que aporta cada individu
a la seva entitat, i tot això fa un teixit que dona
vida a la vila i fa que Piera tingui personalitat
pròpia.
Així doncs, des de l’Ajuntament hem de vet-
llar perquè les entitats estiguin ben cuidades,
gaudeixin de bones instal·lacions —modernes
i posades al dia— i les seves peticions siguin
ateses com mereixen.
#piera57km
La importància de les associacions
Situaciones como la que se vive actualmen-
te en el barrio de Can Mas con la ejecución de
unas obras de rotonda que, según parece, «na-
die solicitó pero sí alguien ordenó» y que en la
propuesta en las comisiones de obras «sin docu-
mentación» por parte del equipo de gobierno
les comunicaba personalmente que ésta sólo
produciría problemas de circulación, ya que la
que hasta entonces estaba «jardinera con pa-
nel informativo y señalización horizontal» ha
funcionado durante más de 20 años sin ocasio-
nar ningún problema vial. Las modificaciones
llevadas hasta la fecha, iniciadas en el mes de
diciembre, sin finalizar, y un presupuesto de lici-
tación de 20.000 € y un coste final de alrededor
de 50.000 € «tras las sucesivas 6modificaciones»,
son incomprensibles.
Nadie asume los errores
y la responsabilidad
de una situación en la
cual todo un barrio se siente perjudicado, pero
sí demuestra que cuando el dinero depende de
la Administración local
quien termina pagando
somos todos los contribuyentes
.
Aquest mes s’han aprovat definitivament els
Pressupostos Municipals per al 2017, uns pres-
supostos que, un cop més, no han comptat amb
les aportacions de més del 51 % dels vilatans a
través dels seus representants en oposició. Pro-
postes com l’ampliació de la partida enmanteni-
ment de les vies urbanes, la de crear una partida
en subvencions per a desplaçaments i matrícula
perquè els nostres fills puguin optar en igualtat
de condicions a estudiar cicles superiors o uni-
versitaris fora del terme municipal, entre tantes
altres propostes, han estat desestimades.
Nosotros pagamos, ellos disponen. ¿Hasta
cuándo?
¿Quién paga los errores de la gestión municipal?
Jordi Madrid Roca
Javier Perellón Bravo
