19
viladePiera.cat
|
NOVEMBRE 2017
ESPAI D’OPINIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS
Van dir que no es faria referèndum, van dir que
no es votaria, i, malgrat tot, i
gràcies
a l’esforç
de molts pierencs i pierenques anònims, hem
votat i, per tant, hem guanyat.
El nostre més sentit agraïment
La vila de Piera, el dia 1 d’octubre, per sobre de
qualsevol ideologia, va sortir al carrer per
pro-
tegir les urnes i les paperetes
; en definitiva,
perquè la gent pogués votar i, en conseqüèn-
cia, per defensar un dret que tant ens va costar
d’aconseguir com és el dret a vot.
Votar per dirimir diferències polítiques és la
manera que tenen les democràcies avançades
de solucionar les discrepàncies.
Molts ens estranyem que en ple segle XXI hi
hagi un estat que defensi el contrari i que ho
faci, a més, per la força, a cop de porra.
S’esperen moments d’incertesa, però els
d’ERC sempre estarem al costat de Piera defen-
sant els valors més preuats de la Democràcia:
llibertat, cohesió i justícia social.
LLIBERTAT PER A TOTS ELS PRESOS POLÍTICS!!
Hem votat, hem guanyat
Des del PDeCAT hem detectat alguns gestos
de civisme a Piera que volem compartir amb
tots els vilatans, per reconeixement i per pro-
pagar-los. Sembla que qui els fa siguin per-
sonatges anònims, però us assegurem que
existeixen de veritat. És una senyora gran, té
gairebé 90 anys, però molt sovint escombra
la placeta de l’església de Ca n’Aguilera. És un
senyor de Can Martí que fa poc s’ha jubilat i re-
cull les fulles d’una morera que hi ha plantada
al carrer. És un jove que surt del Guinovarda
amb la motxilla a l’esquena i que llença a la
paperera una llauna que redolava a l’estació. És
un botiguer del carrer Sant Cristòfol que acaba
de recollir un excrement de gos que algú ha
deixat a la vorera.
El civisme és la cura que un mateix s’imposa
per complir amb les obligacions que afecten
tota la societat. Simplement, es tracta de tenir
petits detalls i actituds que diuen molt del res-
pecte i de la consideració que ens tenim cap
a nosaltres mateixos i cap als altres. I respecte
per l’entorn i cap a nosaltres mateixos, a ban-
da de no embrutar, també és no aparcar en les
zones reservades per a persones amb mobilitat
reduïda, no malmetre el mobiliari urbà i cuidar
com si fossin nostres els espais públics.
Ser cívic no és realitzar tasques que corres-
ponen a l’Ajuntament. Aquestes ja vetllem per
fer-les i millorar-les cada dia, com el servei de
neteja, que aquest mes veurà incrementats els
seus efectius amb un nou vehicle i més perso-
nal. Treballem tots plegats per tenir un poble
digne que convidi a gaudir-lo.
Estimem Piera!
Avui parlem d’una vila cívica
Quan volem comprendre uns fets mirem tot
seguit les causes que l’han fet possible. Només
així podrem entendre i relacionar l’estat fi-
nal de la situació. Fets que hem presenciat en
aquests últims mesos han provocat tota una
munió d’explicacions diverses en cada mo-
ment concret; cal fer una connexió entre fets
anteriors i l’estat actual de la situació. Era de
domini públic que un 20 % de la població ca-
talana es definia a favor de la independència.
Avui es comptabilitzen entre un 40/48 % els
qui hi estan a favor. Aquests últims 5 anys, han
succeït tota una sèrie de fets que han contri-
buït a aquest notable augment d’independen-
tistes: propaganda en contra del nou Estatut,
petició d’inconstitucionalitat del nou Estatut
per part del PP, negativa del Govern central a
negociar un nou pacte fiscal a Catalunya; uti-
lització constant de lleis orgàniques i bàsiques
per tal de recentralitzar funcions pròpies de
l’autonomia ja transferides, entre d’altres. Cal
recordar que autonomia no és descentralit-
zació; en aquest sentit, l’intent constant del
Govern central de recentralitzar mostra una
ignorància, si no mala fe, del Govern central. I
entre molts altres fets, la constant absència de
diàleg i nul·la capacitat de trobar altres fórmu-
les alternatives que podrien satisfer el legítim
desig d’una gran part de la població catalana
a la seva pròpia autonomia. Cal afegir, a més, la
constant voluntat del Govern central d’assumir
una ignorància supina, impedint una consul-
ta del tot necessària per a poder acordar allò
que satisfés millor les parts enfrontades davant
d’un problema cabdal com aquest.
Davant d’un problema cabdal
Àngel Sabaté Solà
Ramón Rius i Estrada
Maria Teresa Guzmán Molina
