Portada > Recorregut arquitectònic > Bòbila Ventura

Bòbila Ventura

Al xalet de la Bòbila hi vivien, temporalment, Domingo Ventura Boleda i el seu fill Ramon Ventura Torrents amb les respectives famílies, cadascuna en un pis (2015)
Al xalet de la Bòbila hi vivien, temporalment, Domingo Ventura Boleda i el seu fill Ramon Ventura Torrents amb les respectives famílies, cadascuna en un pis (2015)
Complex fabril de la Bòbila situat al capdamunt de la vila (vers 1950)
Complex fabril de la Bòbila situat al capdamunt de la vila (vers 1950)
Treballador introduint totxos al forn refractari (1960)
Treballador introduint totxos al forn refractari (1960)

LES XEMENEIES QUE SEMPRE FUMEJAVEN

El juny del 1898 Domingo Ventura Boloix construeix un forn per coure totxos i teules a la finca de la Carral, a tocar del ferrocarril acabat d’inaugurar. Amb aquest petit forn d’obra comença la història d’una de les grans indústries pierenques: la Bòbila.

El 1908, amb Domingo Ventura Boleda al capdavant, el fill de l’amo, es construeix un forn Hoffman, ideat per obtenir una cocció contínua. L’any 1917 s’aixeca la primera xemeneia, circular, que el 1928 es revesteix en forma octogonal i es remunta fins a atènyer els cinquanta metres d’alçada actuals.

Durant les dècades de 1920 i 1930 es viu l’etapa daurada de l’empresa, gràcies a la fama que adquireix el producte estrella de la casa, la rajola de Piera, un tipus de rajola catalana que es comercialitzava de forma massiva per pavimentar els terrats i les galeries de mig país. A la dècada dels anys vint es va construir, annex al complex fabril, un xalet d’estil noucentista. El 1942, amb els germans Ventura Torrents al capdavant, s’aixeca la xemeneia petita, de vint-i-cinc metres d’alçada. El gran apogeu de l’empresa, produït durant les dècades de 1960 i 1970, va comportar la modernització i tecnificació del procés productiu.

Les xemeneies de la Bòbila van deixar de fumejar el 1998, amb el final de l’activitat de l’empresa i el 2005 es van rehabilitar.