Cal Pepus, la casa pairal dels Vidal, obria les portes alnúmero 41 del carrer de Sant Bonifaci, i en l’espai on avui hi ha aquesta torre noucentista, la família hi tenia uns cellers i un trull d’oli.
L’any 1916 l’hereu de la casa, Josep Vidal Munné, es va convertir en veterinari, i entre 1931 i 1933, ja especialitzat en bacteriologia, va ser nomenat director de l’Instituto de Biologia Animal (creat pel govern de la República i radicat a Madrid) i president del Col·legi de Veterinaris de Catalunya. Considerat deixeble de l’escola de Pasteur, Vidal va ser un dels introductors de la penicil·lina a l’Estat durant la postguerra.
Mentre exercia els seus càrrecs a Barcelona, Vidal no es va oblidar de la seva vila natal, i vers 1933 va convertir els seus cellers en un xalet d’estiueig noucentista. L’edifici, de planta rectangular aixecat en cantonada, està cobert a quatre aigües i disposa de planta baixa, pis i golfes. Pel cantó de llevant hi té adossat un porxo obert al jardí, i, a la resta de façanes, una galeria arcada i balustrada ressegueix el darrer pis.
Al cantó del Passeig del Prat, Vidal va incorporar al portal adovellat original una dovella amb la inscripció “Pepus de la Llorença”, en al·lusió a una avantpassada seva, i la primera referència, “1819”. Els dos originals rellotges de sol, de Ferran Serra i Sala, són al·legòrics del món animal i pagès, els oficis de la família. Avui continua a mans de la família Vidal.