Casa Sastre

Façana esgrafiada abans de la inter- venció de Ferran Serra i Sala (1936)
Façana esgrafiada abans de la inter- venció de Ferran Serra i Sala (1936)
En al·lusió al cognom de la saga fundadora, Serra i Sala hi va esgra- fiar un taller de sastreria (2015)
En al·lusió al cognom de la saga fundadora, Serra i Sala hi va esgra- fiar un taller de sastreria (2015)
Dibuix de la façana amb els primers esgrafiats de la casa (1880)
Dibuix de la façana amb els primers esgrafiats de la casa (1880)
Gelosia del primer pis, testimoni del ric treball de fusta de la casa (2015)
Gelosia del primer pis, testimoni del ric treball de fusta de la casa (2015)
Angelet que corona la porta d’entrada central. Sembla que el va introduir Ferdinandus en la intervenció de 1943 (2015)
Angelet que corona la porta d’entrada central. Sembla que el va introduir Ferdinandus en la intervenció de 1943 (2015)
Escut heràldic dels Castell de Pons, descendents dels Sastre (2015)
Escut heràldic dels Castell de Pons, descendents dels Sastre (2015)
Façana restaurada per Òscar Martín - març de 2020
Façana restaurada per Òscar Martín - març de 2020
Façana restaurada per Òscar Martín - març de 2020
Façana restaurada per Òscar Martín - març de 2020

EL PALAU D'UN NOTARI BORBÒNIC

Durant el segle XVIII Piera va experimentar un enorme creixement fora muralles. Dins el Mercadal murallat la majoria dels espais poc urbanitzats també es van ocupar; n’és un clar exemple la casa dels Sastre, considerat l’edifici més luxós mai aixecat a la vila i un dels més exuberants de la comarca, tant per la dimensió com per la decoració i els acabats.

UN PALAU BARROC

Casa Sastre es considera un dels exemples cabdals de l’arquitectura barroca civil catalana de caire rural, influïda per la sumptuositat de la moda borbònica. Va ser aixecada entre 1702 i 1728 pel notari borbònic i Escrivà Major de la Superintendència de Catalunya, Jeroni Sastre Rovira, tal com figura a la llinda del portal occidental, que Jeroni Sastre Pascual va dedicar al seu pare.

Segons conta la tradició, en una de les cambres nobles de la casa s’hi va hostatjar el rei Carles III d’Espanya durant la visita que va fer a la vila de Piera l’any 1759. 

LA CASA QUE MIRA AL PATI I AL SOL

L’immens edifici es va projectar de cara a migdia, on el sol il·lumina més hores. Per aquest motiu les estances principals de la casa s’obren al pati on s’ubiquen unes porxades, un solàrium, un jardí i un pou de dimensions descomunals. Les estances secundàries dirigeixen les obertures al carrer. 

L’espaiosa planta baixa és ocupada per uns grans cellers, les cotxeres i les estances dels mossos. El primer pis es destina tant als espais nobles de la casa (els salons, el menjador, la capella, les sales d’estar i el despatx) com als funcionals (la cuina, el menjador i les habitacions). A la segona i darrera planta s’hi ubiquen les cambres del servei.

LA FAÇANA DELS BELLS OFICIS

De l’allargassada façana oberta a l’antic camí ral en destaquen els cinc elegants balcons, les dues finestres amb gelosies de fusta del primer pis i un prominent ràfec, també de fusta, a les golfes. La importància de la casa ve donada pels impressionants esgrafiats setcentistes totalment refets per l’artista Ferran Serra i Sala l’any 1943 i que estan considerats uns dels més valuosos del país.

La impressionant restauració noucentista de la façana, impulsada per la mestressa, Salvadora Piera i Mas, esgrafia les obertures amb sanefes i les golfes amb angelets, i decora el primer pis amb oficis artesanals com el sastre, en al·lusió al cognom de la nissaga; la filadora, que evoca una jove Montserrat Castell de Pons i Piera, la filla gran de la casa; el forner; el terrissaire, ofici de fort arrelament a Piera; el pintor, el músic i l’escultor, en el qual Serra i Sala va aprofitar per autoretratar-se.

RESTAURACIÓ DE LA FAÇANA

El desembre de 2020 finalitzen les obres de rehabilitació de la façana. La intervenció va anar a càrrec del pierenc Òscar Martín i es va fer amb material natural i respecctant al màxim l'aspecte de la façana, refeta totalment l'any 1943 per Ferran Serra "Ferdinandus". Actualment, s'hi poden veure representats els antics oficis, així com un autoretrat del mateix escultor, Ferran Serra.