Recorregut arquitectònic
Castell de Piera
Palau dels reis d’Aragó just des- prés de la restauració de 1916
Amb el pas del temps el castell s’havia convertit en un vell casalot (vers 1910)
L’escultura del rei Jaume I el Conqueridor presideix els jardins del castell (2015)
Placa commemorativa de la restauració neomedieval de 1916
Part de la façana principal on s’observen dues de les obertures i el coronament emmerletat del castell (2015)
Finestra coronella incorporada durant la reforma neomedieval (2015)
Castell de Jaume I o de Fontanet
EL CASTELL DE LES ABELLES
Segons la llegenda, existia en aquest punt un petit poblat ibèric conegut pels romans, durant el segle II dC, com a Castrum Apiaria, que en llatí vindria a significar “castell situat en un lloc d’abelles”.
UN CASTELL DE FRONTERA
Tot i així el castell no apareix documentat fins a l’any 955, quan Piera era a primera línia de frontera. Conegut com a castell de Fontanet, la ubicació fronterera li va fer agafar un protagonisme destacat durant la reconquesta cristiana.
És per això que al voltant del castell s’hi van ubicar el temple de Santa Maria i la primitiva vila de Piera, tota murallada, que formava un clos castral. A partir del segle XI Piera va anar creixent als seus peus en direcció a la riera, on el 1031 ja hi havia una farga per a la fabricació de ferro.
UN CASTELL DE REIS
El castell pertanyia als vescomtes de Barcelona fins que el 1063 el van permutar amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell (1023 - 1076). A partir d’aquest moment la fortalesa passa a formar part del Casal de Barcelona, la dinastia reial catalana.
L’any 1265 el rei Jaume I el Conqueridor (1208 - 1276) va nomenar com a administradors del castell la família Sescorts, amb la condició que li havien de tenir llit i taula parats per si mai hi feia estada amb la seva cort. La presència verídica de Jaume I a Piera va donar origen a la llegenda on el Rei prometia que si conqueria l’illa de Mallorca pujaria la costa del castell de genolls.
Després de passar per diverses mans, cap al 1410, gràcies a les gestions del rei Ferran d’Antequera la monarquia va recuperar el ple domini sobre el castell, que el va conservar ininterrompudament, amb pugnes amb el monestir de Pedralbes, fins a la desamortització de 1832, moment en què la fortalesa va ser adquirida pel baró i notari Bonaventura de Viala i Aguilera.
RECOBRANT L'ESPLANDOR MEDIEVAL
El 1916 el seu besnét, el baró Ramon de Viala i Ayguavives, hi va fer una profunda intervenció d’estil neomedieval consistent a reconstruir la torre de l’homenatge i tota la muralla de tancament: es van obrir nous finestrals i també es van aixecar una masoveria merletada i una cotxera neogòtica, intervenció que pretenia reproduir l’esplendor medieval del castell-palau. L’any 1941 va ser adquirit per Justo Oliveras Llopart. En l’actualitat segueix sent propietat dels seus descendents, que l’habiten i el conserven.
