Segons la llegenda, existia en aquest punt un petit poblat ibèric conegut pels romans, durant el segle II dC, com a Castrum Apiaria, que en llatí vindria a significar “castell situat en un lloc d’abelles”.
Tot i així el castell no apareix documentat fins a l’any 955, quan Piera era a primera línia de frontera. Conegut com a castell de Fontanet, la ubicació fronterera li va fer agafar un protagonisme destacat durant la reconquesta cristiana.
És per això que al voltant del castell s’hi van ubicar el temple de Santa Maria i la primitiva vila de Piera, tota murallada, que formava un clos castral. A partir del segle XI Piera va anar creixent als seus peus en direcció a la riera, on el 1031 ja hi havia una farga per a la fabricació de ferro.
El castell pertanyia als vescomtes de Barcelona fins que el 1063 el van permutar amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell (1023 - 1076). A partir d’aquest moment la fortalesa passa a formar part del Casal de Barcelona, la dinastia reial catalana.
L’any 1265 el rei Jaume I el Conqueridor (1208 - 1276) va nomenar com a administradors del castell la família Sescorts, amb la condició que li havien de tenir llit i taula parats per si mai hi feia estada amb la seva cort. La presència verídica de Jaume I a Piera va donar origen a la llegenda on el Rei prometia que si conqueria l’illa de Mallorca pujaria la costa del castell de genolls.
Després de passar per diverses mans, cap al 1410, gràcies a les gestions del rei Ferran d’Antequera la monarquia va recuperar el ple domini sobre el castell, que el va conservar ininterrompudament, amb pugnes amb el monestir de Pedralbes, fins a la desamortització de 1832, moment en què la fortalesa va ser adquirida pel baró i notari Bonaventura de Viala i Aguilera.
El 1916 el seu besnét, el baró Ramon de Viala i Ayguavives, hi va fer una profunda intervenció d’estil neomedieval consistent a reconstruir la torre de l’homenatge i tota la muralla de tancament: es van obrir nous finestrals i també es van aixecar una masoveria merletada i una cotxera neogòtica, intervenció que pretenia reproduir l’esplendor medieval del castell-palau. L’any 1941 va ser adquirit per Justo Oliveras Llopart. En l’actualitat segueix sent propietat dels seus descendents, que l’habiten i el conserven.