Recorregut arquitectònic
Plaça Joan Orpí
Vista a vol d’ocell de l’actual plaça de Joan Orpí, on s’observen, d’esquerra a dreta, Cal Llopart, Cal Pus i l’antiga Carrossera (2015)
Cal Llopart des de les Voltes de la plaça (dècada 1950)
Vista de la plaça de Joan Orpí amb Cal Guerin a l’esquerra (2015)
Imatge quotidiana de la canalla jugant sota les Voltes (vers 1905)
Un dels portals de Cal Pus obre a la costa del que havia estat, du- rant el segle xvi, el carrer de l’Hospital o empedrat (2015)
Coronament aixecat pels Parramon, on resta encara part de l’ampit de la reforma modernista (2015)
Plaça del Costell
Plaça configurada durant d’edat mitjana al peu del camí ral d’Aragó, en ple barri del Mercadal. Durant el segle XVI aquesta placeta, ubicada sota la plaça del Mercadal, s’anomenava plaça del Costell, un nom d’origen medieval que possiblement li ve de l’antiga presència del costell, el pal on es lligaven les persones condemnades a la vergonya pública per haver comès un delicte menor.
D’aquesta plaça n’emergia el carreró del Forn, una via que sortia a l’actual plaça del Peix i que donava pas a un forn de pa i un molí fariner. A partir del segle XVII s’anomenà carreró de les Tripes, per la venta que s’hi feia de vísceres animals; al segle XVII es va adoptar la denominació actual, carreró de les Rodes, arran d’instal·lar-hi tallers de filar llana. En una de les cases de les voltes de la plaça també hi habitàvem els Orpí del Pou, on se suposa que hi va néixer Joan Orpí (1593-1645), colonitzador de Veneçuela i fundador de la Nova Barcelona i la Nova Tarragona, que des de 1968 dóna nom a la plaça.
CAL PUS, CARREUS AL PEU DE L'EMPEDRAT
Edifici d’origen medieval que correspon a l’antiga Casa o Caseta del Costell, edificació documentada des del segle XVII que destaca per una cantonera de carreus. L’any 1661 el seu propietari, Jacint Mora Busquets, es va casar amb Maria Teixidor, filla de Joan Pau Teixidor, un destacat notari de la vila que va prendre part en la resistència catalana de la Guerra dels Segadors i com a capità de la tropa va dir que calia fer “resistència al enemich y com sia cossa nostra comuna defensar a nostra pàtria”. A mig segle XIX els Mora van emparentar-se amb els Vilaseca, i aquests amb els Mirallas, els actuals propietaris. El nom de pus prové de la menudesa d’un dels seus estadants més populars, l’agutzil Josep Vilaseca Mora (1859-1938).
CAL LLOPART, ELEGÀNCIA ROMÀNTICA
Casa senyorial construïda durant la segona meitat del segle XIX per encàrrec dels comerciants de roba Baltà. Vers 1919 la va adquirir el botiguer Antoni Llopart Jorba, el qual havia aconseguit una vida acomodada gràcies a l’obertura d’uns establiments d’ultramarins a l’Eixample de Barcelona. Llopart i la seva esposa, Montserrat Candela Pascual, hi van passar a viure amb els seus cinc fills i hi van trobar l’aire sa i net que Barcelona no oferia.
La casa, aixecada sobre una edificació primitiva, compta amb espais amplis i lluminosos. Destaca per la gran entrada, l’escala senyorial, els sostres alts i l’ús de sales distribuïdores. Avui la finca pertany als Grífol Llopart, els seus descendents.
L’ANTIGA CARROSERA, PICADA D'ULLET AL MODERNISME
Voluminós edifici que conserva el basament de l’antiga edificació medieval. Durant el segle xvii, a la planta baixa hi havia un local on es fabricaven carrosses i carruatges conegut com la Carrossera. Els primers propietaris documentats són la família d’Olzinelles, que el 1842 van acensar la casa als Parramon, uns comerciants naturals de la Seu d’Urgell que la van engrandir i ensenyorir.
Cap al 1908 Antoni Parramon Rodó va refer la façana introduint-hi detalls modernistes com evidencia la presència de ceràmica vidriada, els interessants treballs de forja dels balcons i un atrevit coronament sinuós, escapçat durant la Guerra Civil. Més tard va passar a mans dels Nogués, que hi tenien oberta una sastreria. Actualment la casa pertany a la família Bosch Morera.
