Xavier Llongueras: “Serietat, formalitat i implicació són valors que aporten a l’empresa les persones de més de 40 anys”

Xavier Llongueras és propietari de Confecciones Dyneke, empresa de Piera que es dedica a fer roba laboral, però incloent-hi el concepte de la moda. Fabriquen roba per a professionals —des de mestres a cuiners o perruquers— per als quals la seva imatge diu molt del seu negoci.

A Dyneke hi ha 22 treballadors, dels quals només 5 o 6 són menors de 30 anys. De fet, la majoria van començar a treballar-hi poc després de la fundació de l’empresa i ara superen els 50 i 60 anys. A l’hora de contractar busquen experiència i “que siguin persones; és a dir, persones responsables, serioses i amb qui puguis comptar”, explica Llongueras.

Pel propietari de Dyneke “el factor més important a l’empresa, per mi, és l’equip humà. La resta ho pots comprar amb diners”. “El que cal”, diu, “són persones formades, motivades i que se sentin bé a l’empresa per tirar endavant el projecte. I això no té res a veure amb l’edat”.

Pel tipus d’empresa que sou, quina mena de perfils busqueu a l’hora de contractar treballadors? Donat el tipus d’empresa que som, tenim personal de perfil més tècnic —informàtics, comptables o comercials, per exemple—, amb coneixement i experiència. I després necessitem personal per producció, que no necessita tanta formació prèvia, però que han de ser persones complidores, responsables i amb capacitat de concentració, perquè la feina és força artesanal i manual.

A la vostra plantilla hi ha persones de més de 40 anys? La nostra empresa es va fundar l’any 1963 i les persones que es van incorporar als inicis tenien 16, 18 o 20 anys actualment tenen més de 50 i de 60 anys. Som 22 persones a l’empresa, i de menys de 30 anys no n’hi deuen haver més de 5 o 6.

Això vol dir que habitualment contracteu persones de més de 40 anys? Sí. Quan necessitem persones, un dels aspectes principals a tenir en compte és l’experiència i, com jo ho defineixo, que siguin persones; és a dir, persones responsables, serioses i amb qui puguis comptar.

Si haguessis de resumir els valors que representen aquests treballadors de més de 40 anys, quins destacaries? Evidentment, la societat ha canviat. Cada generació que passa té uns valors una mica diferents. Les persones de 40 anys en endavant tenen uns valors de més serietat. Són més responsables. Segurament ja ha superat la primera meitat de la seva vida professional, ja tenen la vida més o menys encarrilada d’una manera o altra, ja tenen responsabilitats a la seva esquena —ja siguin familiars o en altres àmbits—, i per tant també busquen també una estabilitat. I el que volen per ells també ho donen als altres. Això fa que aportin serietat i formalitat a l’hora de treballar.

Creus que valors com el compromís o la implicació són aplicables a aquestes generacions més grans? Jo porto al front de l’empresa des dels anys 90 i quan et trobes amb una persona de més de 40 anys, ja li pressuposes una serietat, una formalitat, una implicació. És qüestió de parlar-hi, entendre-s’hi perquè sàpiga què és el que l’empresa busca i què busca aquesta persona de l’empresa. Si t’entens amb això, saps que si tu compleixes la part de compromís que li vas dir el dia que la vas contractar, aquella persona compleix perfectament.

Diríeu —encara que no sigui el vostre cas— que, en termes generals, hi ha frens per contractar persones que han superat la barrera dels 40? Avui en dia el canvi és continu. Als treballadors els repeteixo sovint “benvinguts al canvi continu”. Sí que cal formació i preparació contínua. Dit això, les persones responsables, per si mateixes, ja procuren formar-se ni que sigui de manera autodidacta i estan al corrent de tot el que té a veure amb el seu lloc de treball.

Per tant, jo no comparteixo que hi hagi aquests frens. En el meu cas, el que miro més és la persona. El factor més important a l’empresa, per mi, és l’equip humà. La resta ho pots comprar amb diners; l’equip humà, no. El que cal són persones formades, motivades i que se sentin bé a l’empresa per tirar endavant el projecte. I això no té res a veure amb l’edat.

Què recomanaries que destaqués a una persona que busca feina i a qui haguessis d’entrevistar? Com tothom mirem de fer, ens hem de saber vendre. Jo vull saber què m’aportes tu que no em puguin aportar altres persones? Així és com es detecta si aquella persona encaixa en valors i en forma de treballar amb el que busco.

Això forma part del que jo anomeno “un contracte psicològic”. A l’hora de firmar, tu signes un contracte legal que implica uns diners per unes hores de treball. Però també cal tenir en compte què espera l’empresa del treballador i què espera el treballador de l’empresa per poder sentir-s’hi bé.