Recorregut arquitectònic
Societat Foment
Quadre pintat per Sanchís en què s’il·lustra una de les gales amb orquestra i ball (1970)
L’equipament recreatiu de Piera a l’aleshores centre neuràlgic de la vila (1955)
Detalls de maó vist i ceràmica de la façana exterior del saló-cafè noucentista començat a construir el 1928 (2015)
Espectacle celebrat a l’interior de la sala-teatre (cap al 1950)
Escenari del Foment des del galliner (2015)
L’hisendat i indià Blai Soteras Munné (1875-1928) va ser el mecenes del nou edifici de l’entitat
Casal Català
CAFÈ I BALL PER COMENÇAR
L’any 1921 Piera va abraçar el catalanisme conservador amb la constitució del Casal Català, una associació cultural i recreativa creada per propagar els ideals autonomistes de la Lliga Regionalista.
Com a seu social, el Casal Català va utilitzar un edifici cantoner ubicat a la plaça, a l’extrem de les Voltes, on des de finals del segle XIX s’hi aplegava el sector conservador pierenc. En aquest edifici el Casal hi tenia un petit cafè i una saleta de ball per als espectacles que hi organitzava. L’immoble tenia un basament medieval i va ser profundament remodelat vers 1910 amb un balcó corredor i un terrat de gust modernista. L’any 1959 Claudi Miró en va esgrafiar la façana.
Les limitades dimensions del local van portar l’entitat a somiar amb la construcció d’un gran complex recreatiu a costat seu. Per fer-ho possible, el Casal va comprar cinc finques que, bo i sumades, formaven un solar de mil metres quadrats en el qual es van projectar una gran sala polivalent i un cafè, que havia de funcionar com a local de la burgesia pierenca.
L’AMBICIÓ PER TENIR UN GRAN LOCAL
El març de 1923 van començar les obres de la sala-teatre, i els pierencs es van bolcar a construir-la amb jornals gratuïts, petites sumes econòmiques, servei de transport amb carro i la donació de carreus que, procedents de les antigues muralles, molts tenien a les eixides.
El Casal va rebre un impuls fonamental del mecenes Blai Soteras Munné, l’indià i propietari de la hisenda de La Costa, al Bedorc. Soteras havia fet fortuna a Cuba, i va cedir un generós préstec sense interessos. Gràcies al treball en equip, per la Festa Major de 1925 la Sala va estar enllestida, i la sarsuela Las Golondrinas, del mestre Usandizaga, va ser l’espectacle escollit per l’aixecament del teló.
El saló-cafè, d’estil noucentista, es va començar a construir el 1928. És un elegant espai il·luminat amb tres allargassats finestrals que donen a la plaça. Per ubicar la sala del billar i les oficines, el Casal es va valdre del local original, la planta baixa del qual es va destinar a rebedor de la sala-teatre.
EL FOMENT, CAP I CASAL DE PIERA
El nom de Casal Català va quedar frustrat només inaugurat l’edifici, perquè la dictadura primoriverista va imposar el nom menys compromès de Foment de Piera, denominació que ha arribat fins a l’actualitat. Des de 1949 la designació oficial, però, és Societat Foment. L’interior, dissenyat segons un refinat estil noucentista, ha esdevingut el centre de totes les gales i celebracions de la vila durant dècades. Hi han passat artistes, companyies de teatre i grups de referència com l’Orquesta Demon, Emili Vendrell, Marcos Redondo, Alejandro Ulloa, Pepita Fornès, Jaume Borràs, Antonio Machín, Los Mustang, el Gran Casino, Raúl Abril, Trio Guadalajara, Amoga, Pepe Rubianes, Montserrat Carulla, Copacabana, Georgie Dann o La Trinca.
